Jean-Jacques Rousseau no és algú que hagi viscut de primera mà situacions
històriques importants, ni que hagués tingut tractes amb els grans d’aquest
món. Més aviat tot el contrari, ell aspirava a viure apartat i a passar
desapercebut i a trobar refugi en la natura. La seva infància problemàtica el
va marcar molt profundament i deixà una petjada important en les seves teories
educatives.
Va néixer a Ginebra en una família d’artesans; la seva mare morí a causa
del part i el seu pare el va educar d’una manera molt descurada. Als setze anys
va decidir fugir de casa i durant divuit
anys fou un rodamón. Va anar a parar com a lacai a casa de Françoise-Louise, on
la propietària de la casa, una aristòcrata sexualment frustrada (a causa de el
seu marit sempre estava lluny de casa) el va prendre sota la seva protecció i “el
va ser un home”. Amb l’ambient bohemi del moment acabà coneixent a Diderot.
Rousseu defensava la idea que l’home és bondadós per naturalesa, i que és el
sistema social, concretament l’existència del dret de propietat el que és el
que ens fa tornar dolents. Degut a aquestes ideologies és considerat el filòsof
dels pobres, dels trepitjats i humiliats per la Revolució Industrial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario