Nicolau Maquiavel (1469-1527)

Va ser un filòsof, un polític i dramaturg italià (Florència). El 1498 va accedir al càrrec de secretari de cancelleria de la república florentina. Des d’aquest càrrec va emprendre importants missions diplomàtiques en la cort papal, en la cort francesa i en la de l’arxiduc austríac Maximilià.  Tots aquests viatges li van reforçar la idea de la necessitat d’aconseguir la unitat italiana en un sol sistema estatal. Després de la caiguda de la república, l’any 1512 es va retirar al camp; allà va escriure la seva obra principal, El Príncep (manual de com ha de ser un bon príncep i que va dedicada a Llorenç Mèdici).

Al partir del 1520 es va incorporar un altre cop en la vida política, a servei dels Mèdici, però quan es va restaurar la república en l’any 1527 va haver d’abandonar un altre cop tot càrrec polític.

És considerat com el fundador del pensament polític modern, ja que va ser el primer en donar a conèixer la realitat social i política tal com és, i no tal com hauria de ser en funció de prèvies consideracions morals. La seva obra El Príncep és considerada com a descripció i expressió  de la separació entre la  societat civil i poder polític pròpia de l’Estat burgès. Maquiavel part de l’estudi de la realitat del seu temps i dóna un fidel reflex  de les principals característiques de l’Estat burgés, basant-se en l’estudi dels mecanismes de poder realment utilitzats pels “prínceps” de la seva època.