Quan admirem una obra duem a terme un judici estètic, el qual ens porta a pensar que aquella obra és o no bonica, pero com és que arribem a tener aquesta opinó?
Doncs hi ha dues teories que ens expliquen com acaben pensant si una obra o un objecte és bell o no, i això és degut a la teoria del objectivisme estètic i a la teoria del subjectivisme estètic. La primera explica que la bellesa d’una obra es troba en ella mateixa ja que és una de les seves propietats intrínseques, i totes les propietats que té aquesta obra la fan extraordinària. Segons aquesta teoria tot aquell que no consideri bella aquesta obra és degut a la falta de coneixement o sensibilitat de l’espectador. La segona teoria diu que el criteri per distingir la bellesa de la lletjor es troba en els espectadors de les obres els quals són els que les valoren; per tant segons aquesta teoria, l’obra no és ni bella ni lletja per si sola sinó que aquesta característica se li és proporcionada per la persona que la valora.
Un cop hem enter això podem observar les obres de Gunter Brus on ell mateix s'introdueix en la seva obra i realizar el nostre giudici tennisen compte quina de les dues teories hem fet servir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario