Aquest és un tema discutit pels filòsofs més importants des de fa segles, uns defenien fermament la llibertat, com per exemple Sartre on afirma que “l’ésser humà està condemnat a ser lliure”, no obstant també hi ha gran quantitat de filòsofs que afirmen tot el contrari com és el cas de Spinoza el qual proclamava que “els homes es creuen lliures degut a la ignorància dels factors que determinen la seva llibertat”.
Després de meditar una bona estona vaig arribar a la conclusió que nosaltres els humans no sóm lliures i vaig pensar aquests factors determinants a que Spinosa podria haver-se referit. Després d’una recerca per Google vaig trobar aquests arguments, els quals per mi són vàlids i em donen a entendre que realment la nostra llibertat es una il·lusió:
- L’ésser humà no és lliure ja que la mort és un fet natural on l’home no té la llibertat d’escollir a la vegada que tampoc pot elegir deixar d’existir.
- Hi ha nombroses lleis que semblen regir l’Univers, els cossos físics i inclús els àtoms, per tant, si tot obeeix a les lleis fixes i inamovibles i incús aquestes es poden predir, podem afirmar que l’ésser humà té voluntat pròpia i no que simplement du a terme un programa fixe?
- No sóm lliures ni a nivell psicològic, ni a nivell biològic (hormones, DNA, reaccions químiques..) i molt menys a nivell físic (herència).
- Es compara el cervell amb l’ordinador més potent del món, però que distorsiona la realitat a conveniència. Un ordinador no és lliure, llavors que ens fa pensar que el nostre cervell si quan realment el que es produeix constantment són reaccions químiques?
- Està demostrat que les millors idees se’ns acudeixen quan no sóm conscients d’elles, per tant això ens confirma el fet que els humans sóm bastant automàtics en els nostres actes. I tothom sap que l’automaticisme és tot el contrari de llibertat.
- No sóm lliures de lliurar-nos o de controlar cap instint, és a dir quan un esta aterrat no pot decidir deixar d’estar-ho.
- L’Estat ens limita constantment amb lleis les quals ens resten llibertat: lleis de circulació, IVA, impostos, fer cas a les autoritats…
- Des del moment en que naixem la família ens imposa una sèrie de normes que assimilem com naturals i les quals ens condicionen la nostra llibertat, i en gran part la nostra forma de pensament.
- Les lleis socials també limiten la nostra llibertat degut a que la societat ens modela i ens veiem determinats per l’entorn a obeir les seves normes.
Si ens posem a pensar una mica més dins de la societat hi ha més coses encara que ens determinen com els llibres de text de l’escola, els mitjans de comunicació, els anuncis, les sèries el qual com a únic resultat obtenim la manipulació de la intel·ligència i de la voluntat de l’individu.
Ara continuar pensant en la llibertat dels humans es fa una mica més difícil, oi?
No hay comentarios:
Publicar un comentario