Sócrates

Va néixer i viure a Atenes entre l'any 470 i 399 aC. Per a ell, la filosofia era més que una  doctrina, era una manera de viure, una recrea constant, un examen de si mateix i dels altres; i al no considerar la filosofia com una doctrina que es pugui estudiar i escriure no va escriure mai cap obra. 

Va ser una persona independent i confiada en si mateix, cosa que comportà que sigui un model a seguir per molts joves els quals van decidir seguir-lo com a deixebles seus. Quan tenia setanta anys, uns membres del partit democràtic van acusar-lo de corrompre als joves mitjançant ensenyaments que van en contra de la pietat i a l’Estat. Sòcrates va ser declarat per l’oracle com l’home més savi de Grècia, però paradoxalment tot i ser considerat el més savi ell era ben conscient de la seva ignorància. És arrel d’aquí qui on va néixer la famosa cita dita per Sòcrates “Només sé que no sé res”. Finalment va ser condemnat a mort i morí als setanta-un anys.

Sòcrates va oposar-se als sofistes ja que ell no es considerava a ell mateix savi sinó filòsof, és a dir enamorat de la saviesa i al no ser savi ell no ensenyava res i no cobrava per parlar sobre filosofia. A diferència dels sofistes estava interessat en trobar uns conceptes morals universals i expressava que el relativisme dels sofistes és una manifestació de la seva ignorància, és a dir com que no saben trobar-les constaten que les definicions universals no existeixen. Sòcrates explica que per tal de trobar aquestes definicions s’ha de fer ús de la raó, oblidant així la retòrica.

De Sòcrates va sorgir la corrent filosòfica de L’intel·lectualisme Moral la qual defensa que el més important és la pròpia consciència i no pas l’opinió dels altres. I dit això es pot esmentar que s’entén com a felicitat la justícia i l’equilibri ja que hi ha més plaer en ser just que en manar i en tenir poder. Per tant si la justícia i el bé són portats mitjançant la saviesa, el mal i la injustícia són fruits de la ignorància.