martes, 26 de enero de 2016

Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof alemany que actualment esta considerat com un dels més influents en el pensament el segle XX. El conjunt de la filosofia Nietzschiana és, d’una banda, una crítica radical als fonaments de la cultura occidental basada en una metafísica, una religió i una moral que han suplantat i invertit els valors vitals, i de l’altra banda, és un intent de superació d’aquesta cultura a què qualifica com a producte del ressentiment contra la vida. Nietzsche no només va ser un perspicaç crític i «psicòleg» sinó que també intentava una superació de la decadència i del ressentiment de la cultura que critica.
Es poden distingir tres períodes que caracteritzen el desenvolupament del pensament de Nietzsche:
  • En la primera etapa es caracteritza per la seva feina d’interpretació crítica de la cultura influïda per Schopenhauer i per Wagner, d'on de Schopenhauer va poder aprendre la noció del fenomen com a representació (l’arrel de la qual estaria en la voluntat) i d’on de Wagner va aprendre l’entusiasme creador i el projecte de l’art total. D’aquesta manera Nietzsche comença a centrar-se en l’estètica analitzant allò apol·lini (dóna lloc a la figura, a l’ordre, a la mesura i a la raó; expressant-se normalment en l’escultura) i allò dionisíac (expressa l’embriaguesa, la desmesura la renovació, la força, la vitalitat i l’ímpetu; es manifesta normalment en la música). En la primera etapa hi ha un moment on abandona l’estètica per centrar-se en les ciències positives, i desenvolupa anàlisis psicològics i defenses al que ell anomena “esperits lliures” que són tots aquells que es rebel·len contra un món oprimit pels prejudicis. En aquesta etapa arriba un moment on es separa de Schopenhauer i de Wagner i comença a atacar  els fonaments que sorgeixen del socratisme i del platonisme, apareixent així el nihilisme que és un sentit negatiu el qual nega la veritat caracteritzada per la metafísica i la cultura occidental. 

  • En el segon període és on el filòsof reprèn la crítica a la metafísica, la moral i la cultura occidental formulant així les seves grans tesis que han traspassat al llarg del temps:
    § La mort de Déu
    § El nihilisme i la doctrina del superhome
    § La doctrina de la voluntat de poder
    § La doctrina de la veritat i l’esdevenir
    § La doctrina de l’etern retorn i la transmutació dels valors.

  • En el tercer període nietzschià és on ell segueix criticant la moral i la necessitat de la transvaloració de tots els valors d’una manera molt amarga. En les seves obres de la època Nietzsche critica la tradició socràtica d’explicar el veritablement ens a partir d’un hipotètic vertader. Pel que fa a la crítica a la moral el filòsof considera antinatural alçar-se contra els instints primaris de la vida i promulgar falsos valors.

domingo, 17 de enero de 2016

Les funciona de l'art

L’art té diverses funcions, però es poden resumir en cinc funcions principals:

  • Art com a necessitat humana, la qual cosa explica que per fer art no necessàriament implica que aquest hagi de tenir una utilitat específica.
  • Art com a evasió, on l’art ens permet fugir de tot allò que el món/realitat no ens satisfà.
  • Art com a purificació, es diu que entrem en catarsis i això ens purifica la ment al experimentar un consol de la nostra situació personal mitjançant la contemplació passiva de desgràcies.
  • Art humanitzador, el qual a partir dels sentiments i dels valors ens permet la transmissió de valors culturals i coneixement.
  • L’art per l’art, on l’art pot ser l’art mateix o qualsevol cosa.



La bellesa

La sensació de trobar una cosa molt bella fins al punt de conmoure’ns és una cosa que tothom ha sentit al llarg de la seva vida; aquesta sensació és coneguda com a “experiència estètica” la qual té quatre característiques:
  1. Altera la nostra vivència del temps.
  2. És molt intensa tot i que molt breu.
  3. Per un moment ens condueix a l’oblid de nosaltres mateixos, és a dir en aquell moment nosaltres simplement no hi sóm.
  4. En aquell instant transforma la nostra visió de la realitat.
Per tal de poder trobar una cosa bella ens hem de fixar en el tipus de bellesa de la que tracta: “bellesa com a perfecció” o bé “bellesa com a pulcritud”. La primera es aquella que només es considera bell allò perfecte, és a dir estructuralment ben feta, amb una forma la qual té un equilibri i una harmonia entre les seves parts.La bellesa com a pulcritud en canvi considera bell l’objecte pels valors i les intencions que transmet

Bellesa com a perfecció

Bellesa com a pulcritud 

Gunter Brus


Quan admirem una obra duem a terme un judici estètic, el qual ens porta a pensar que aquella obra és o no bonica, pero com és que arribem a tener aquesta opinó?

Doncs hi ha dues teories que ens expliquen com acaben pensant si una obra o un objecte és bell o no, i això és degut a la teoria del objectivisme estètic i a la teoria del subjectivisme estètic. La primera explica que la bellesa d’una obra es troba en ella mateixa ja que és una de les seves propietats intrínseques, i totes les propietats que té aquesta obra la fan extraordinària. Segons aquesta teoria tot aquell que no consideri bella aquesta obra és degut a la falta de coneixement o sensibilitat de l’espectador. La segona teoria diu que el criteri per distingir la bellesa de la lletjor es troba en els espectadors de les obres els quals són els que les valoren; per tant segons aquesta teoria, l’obra no és ni bella ni lletja per si sola sinó que aquesta característica se li és proporcionada per la persona que la valora.


Un cop hem enter això podem observar les obres de Gunter Brus on ell mateix s'introdueix en la seva obra i realizar el nostre giudici tennisen compte quina de les dues teories hem fet servir.