Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof alemany que actualment esta considerat com un dels més influents en el pensament el segle XX. El conjunt de la filosofia Nietzschiana és, d’una banda, una crítica radical als fonaments de la cultura occidental basada en una metafísica, una religió i una moral que han suplantat i invertit els valors vitals, i de l’altra banda, és un intent de superació d’aquesta cultura a què qualifica com a producte del ressentiment contra la vida. Nietzsche no només va ser un perspicaç crític i «psicòleg» sinó que també intentava una superació de la decadència i del ressentiment de la cultura que critica.
Es poden distingir tres períodes que caracteritzen el desenvolupament del pensament de Nietzsche:
- En la primera etapa es caracteritza per la seva feina d’interpretació crítica de la cultura influïda per Schopenhauer i per Wagner, d'on de Schopenhauer va poder aprendre la noció del fenomen com a representació (l’arrel de la qual estaria en la voluntat) i d’on de Wagner va aprendre l’entusiasme creador i el projecte de l’art total. D’aquesta manera Nietzsche comença a centrar-se en l’estètica analitzant allò apol·lini (dóna lloc a la figura, a l’ordre, a la mesura i a la raó; expressant-se normalment en l’escultura) i allò dionisíac (expressa l’embriaguesa, la desmesura la renovació, la força, la vitalitat i l’ímpetu; es manifesta normalment en la música). En la primera etapa hi ha un moment on abandona l’estètica per centrar-se en les ciències positives, i desenvolupa anàlisis psicològics i defenses al que ell anomena “esperits lliures” que són tots aquells que es rebel·len contra un món oprimit pels prejudicis. En aquesta etapa arriba un moment on es separa de Schopenhauer i de Wagner i comença a atacar els fonaments que sorgeixen del socratisme i del platonisme, apareixent així el nihilisme que és un sentit negatiu el qual nega la veritat caracteritzada per la metafísica i la cultura occidental.
- En el segon període és on el filòsof reprèn la crítica a la metafísica, la moral i la cultura occidental formulant així les seves grans tesis que han traspassat al llarg del temps:
§ La mort de Déu
§ El nihilisme i la doctrina del superhome
§ La doctrina de la voluntat de poder
§ La doctrina de la veritat i l’esdevenir
§ La doctrina de l’etern retorn i la transmutació dels valors.
- En el tercer període nietzschià és on ell segueix criticant la moral i la necessitat de la transvaloració de tots els valors d’una manera molt amarga. En les seves obres de la època Nietzsche critica la tradició socràtica d’explicar el veritablement ens a partir d’un hipotètic vertader. Pel que fa a la crítica a la moral el filòsof considera antinatural alçar-se contra els instints primaris de la vida i promulgar falsos valors.
