Sempre ens han dit que a l’hora d’argumentar
hem de fer un bon raonament per sostenir
o criticar un punt de vista, i per tant al elaborar una bona argumentació ens
hem de fixar en que aquesta sigui pertinent,
acceptable i sòlida; d’questa manera ens ajudem amb arguments, els quals poden ser de tres tipus
el deductiu,
l’inductiu
i l’abductiu.
El raonament
deductiu és aquell que a partir d’una premissa general i una altra
particular s’elabora una conclusió i si aquest s’ha elaborat correctament
aquesta conclusió serà certa:
·
Si fa bon dia
(a) anem al cinema (b)
·
Avui fa bon dia
Ø
Avui anem al
cinema.
Com es veu en l’exemple, en aquest raonament si
succeeix “a” també ha de succeeix “b”
per tant com en el cas particular “a” succeeix, automàticament “b”
també.
Aquest raonament també funciona amb els cassos
negatius en el qual si “a” ocorre “b” també ha de succeir i si en el cas
particular “a” no s’esdevé aleshores “b” tampoc:
·
Si fa bon dia
(a) anem al cinema (b)
·
Avui no fa bon dia
Ø
Avui no anem al cinema.
El raonament
inductiu és aquell que a partir de moltes premisses de casos particulars
s’extreu una conclusió general:
·
L’avi de la
Laia fumava molt i va morir de càncer de pulmó.
·
El tiet de la
Joana, fumador empedreït va patir càncer de pulmó
·
La mare de
l’Àlex va patir càncer de pulmó perquè fumava
·
La veïna del
Pau fumava des de jove i als 30 anys va morir de càncer de pulmó.
Ø
Fumar
provoca càncer de pulmó
Aquest tipus de raonaments són correctes però
no són 100% certs.
Finalment ens trobem amb el raonament abductiu el qual és el menys
fiable de tots degut a que es basa en una sèrie de premisses certes però que a
partir d’una premissa hipotètica s’arriba a una conclusió també hipotètica:
·
En Lluís no
presta atenció a classe i tampoc escolta al professor quan explica
·
En Lluís no fa
mai els deures ni estudia
·
En l’exàmen el
Lluís ha tret un 10
·
Si hagués copiat
el Lluís hagués pogut treure un 10 sense haver estudiat
Ø
En Lluís ha
copiat a l’exàmen
Però a part d’emprar uns bons arguments alhora
de fer una argumentació s’han de seguir unes certes normes quan parlem d’un bon
discurs o bé d’un diàleg argumentatiu. Cadascun d’ells
té una estructura i unes regles a seguir per tant que l’obra final sigui
adequada.
§ UN BON DISCURS:
Consta de 5 parts ben
diferenciades entre si:
1. Inventio
És el moment de la pluja d’idees, quan un pensa el que es vol
transmetre, la manera i com es vol plantejar els diferents arguments. Aquesta
part és la base.
2. Dispositio
És pa part on s’ordena tot el contingut del discurs obtingut en la inventio. Éstà dividida en quatre parts:
a) Exordio (presentació)
b) Narratio (presentació dels fets i de les dades)
c) Argumentatio (plantejaments dels arguments)
d) Peroratio (conclusió)
3. Elocutio
És la manera d’expresar-se ja que pot transmetre el conti gut de millor
manera
4. Memento
És la memeorització del contingut; és encessàri degut a que dóna molta
força de convicció.
5. Actio
És el moment en que es du a terme el discurs.
§ REGLES DEL DIÀLEG
ARGUMENTATIU:
1. Principi cooperatiu
S’ha de cooperar per tal que la conversa progressi adequadament
2. Regla de la quantitat
Aportar la màxima informació necessària, no obstant aquesta s’ha d’ajustar
i ser eficient per la conversa.
3. Regla de la qualitat
Defernsar únicament la veritat sense defendre per tots els mitjans una
postura falsa.
4. Regla de la rellevància
No desviar-se ni canviar de tema.
5. Regla del mode
Explicar-se amb claredat, sense ambigüitats amb brevetat i
oredenadament.
Un cop tenim en compte tot això ja podem dur a
terme un discurs o un diàleg argumentatiu sòlid i correcte des de tots els
punts de vista.
